Notícies

Notícies:

La Cambra alerta de les implicacions negatives que suposaria aturar el POUM 2013
04/07/2017

Davant les declaracions d’alguns partits polítics, associacions veïnals i sectorials, la Cambra de Tarragona considera que seria un greu error que s’aturés administrativament el pla general urbanístic vigent, atès que desacceleraria econòmicament la ciutat i la desconnectaria del procés de creixement que viu actualment.

La Cambra és del parer que no es poden aturar els projectes urbanístics en marxa quatre anys després de l’aprovació del POUM-2013, ja que això suposaria generar dubtes jurídics i econòmics als inversors disposats a crear activitat econòmica i ocupació. Aquest fet demostraria una falta de rigor en el procés de fer ciutat (per la seva complexitat, inseguretat jurídica i administrativa) que malmetria la imatge de Tarragona com a Capital de captació d’inversions i negocis.

El segon aspecte que la Cambra de Tarragona considera greu, si es rescindís el POUM-2103, és el desconeixement de la nova data d’aprovació del nou pla general. Resulta inconcebible aturar els projectes urbanístics posposant-los amb un termini mínim de vuit anys, ara que existeix un marc d’actuacions establert per dinamitzar socioeconòmicament la ciutat de Tarragona. Recordem que l’aprovació del POUM vigent va costar deu anys.

La Cambra de Tarragona valora com a paradigmàtic que la ciutat de Tarragona  disposi de mecanismes com el POUM-2013 per solucionar les necessitats d’habitatge, equipaments o nous espais lliures de titularitat municipal, i sorgeixin resistències que a curt termini revertiran molt negativament en la generació d’activitat econòmica, benestar de la població i en la creació de llocs de treball.

Els tres principals raonaments que s’estan utilitzant per qüestionar el POUM-2013 són més que dubtosos, i no justifiquen pas aturar el pla general vigent i posar en risc el creixement socioeconòmic de la ciutat.

El primer raonament es basa en les estimacions d’habitatges buits i s’ofereix una dada entorn a les 7.770 unitats (any 2011). Ara bé, aquesta xifra és només això: una estimació que es fa amb una metodologia i una mostra real poc significativa. En un moment que el preu del lloguer s’ha incrementat en un any en un 10-15 per cent a Tarragona ciutat resulta difícil creure aquesta informació, més encara quan el 40 per cent del lloguer es produeix de forma no reglada.

Com a conseqüència d’això, la rehabilitació no solucionarà pas els problemes urbanístics de la ciutat, millorarà aquelles zones amb un parc d’edificis antics, i és necessari  fer-ho recolzant als propietaris. Només la creació de sòl proveeix a la ciutat d’habitatge social, la qual cosa no passa a les àrees rehabilitades. La rehabilitació, tant per possibilitats com per costos, no resulta gens fàcil portar-la a terme sense subvencions i ajudes, donat l’elevat repartiment de la propietat horitzontal.

El segon argument que alguns fan servir és que la ciutat de Tarragona no creix ni creixerà demogràficament i, per tant, no calen més habitatges, rehabilitant els que hi ha buits ja n’hi hauria prou. Aquestes dades s’han de relativitzar en un entorn territorial més ampli. Com s’explica que en els darrers cinc anys hagin augmentat la seva població municipis com Altafulla (5,4 per cent), els Pallaresos (7,5 per cent), Perafort (4,3 per cent) o la Pobla de Mafumet (30,4 per cent)? La resposta és fàcil: tenien un parc d’habitatges més assequible que a Tarragona ciutat, i els creixements s’han produït per residents de Tarragona que no van trobar una oportunitat d’habitatge desitjat a la seva pròpia ciutat. A vuit anys vista, si s’aturés administrativament el POUM-2013, la ciutat de Tarragona ja no disposaria de sòl per donar resposta a la demanda existent, moment en el qual ens adonaríem que els creixements a la perifèria començarien a superar en habitatge i equipaments els de la pròpia ciutat de Tarragona.

I, el darrer aspecte a comentar, el mercat de l’habitatge no el podem continuar mesurant només pel pes demogràfic, sinó per la necessitat de creació de llars, on intervenen també altres factors. Les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2016-2036) preveuen una necessitat pel Tarragonès de 6.673 noves llars pel 2026, que ponderat pel pes demogràfic de Tarragona (52,5 per cent) suposa una necessitat de creació de 3.500 noves llars en deu anys. És a dir, la ciutat necessita 350 llars/any. En els darrers dos anys, el ritme d’habitatge iniciat a Tarragona ciutat és de 110 habitatges/any. Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda està provocant l’increment del preu de l’habitatge i del lloguer. Si s’aturés el POUM-2013 no es faria res més que incrementar aquesta espiral de preus.

Tornar al llistat